CORDA FLUIXA by Miquel Angel Tena published on 2011-02-21T11:31:19Z Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt per sempre igual i tensa i que el destí no em pugui arrencar, decebut, sinó una sola nota, invariable, immensa. Una nota molt greu i molt constant. Vençut no sigui mai el clau que tiba i que defensa la viva pulcritud de la vibració d'una corda ben tensa. Sóc tan sovint com una corda fluixa i vençuda que vibra malament! Amb un ritme feixuc, engavanyat i lent, àtona, corrompuda, corda desafinada, la meva ànima ment. Quants cops l'hauria volgut muda per no sentir la música falsa del seu accent! Senyor, ¿Tu no voldries reblar les torques dels meus extrems afeblits perquè mai no s'afluixin les meves melodies? Jo vull ésser constant en els plors i en els crits, i cantar sempre igual, ignorant les follies, els dalers, els neguits, el corb que sobrevola l'estepa dels meus dies… Jo vull ésser com tu, o corda que diries que sempre et polsen uns mateixos dits. Gener del 1937 Genre POETRY CONTEMPORANY